Drets i deures a la xarxa

   Aquesta és la última activitat del Projecte de Recerca, abans de la presentació que tindrà lloc a la tarda dels personatges que durant aquests dies els alumnes han estat treballant per grups.

   Durant aquesta conferència, que ha estat impartida per un dels membres de l'equip de detecció de delictes informàtics de la Guardia Civil a Girona, s'ha parlat als alumnes de tots els riscos que pot comportar un mal ús d'Internet. Ja que, tot i que d'avantatges en té incomptables, en ocasions també pot posar-te en un bon embolic.

   Només de començar, i per entrar en matèria, unes dades revelen als alumnes la inconsciència que sovint tenen a l'hora de facilitar dades personals o fiar-se de persones que intenten entaular amistat amb ells on-line.

   També els ha donat als alumnes una definició del terme Internet. Aquesta és conjunt descentralitzat, és a dir, que no està controlat, de xarxes de comunicació interconnectades.A més, ha fet una extensa explicació dels diferents tipus de delictes a la xarxa. Aquests són estafes, extorsions, spamming, robatori d'identitat i el que és pitjor, pedofilia i grooming (adults intentant establir amistat amb menors d'edat).

   Finalment, ha donat una sèrie de recomanacions molt importants per tal d'evitar aaquest tipus de situacions. Les mesures de seguretat són: adoptar una actitud defensiva i reservada pel que fa a compartir dades personals, no utilitzar el propi nom com a NOM D'USUARI, utilitzar contrasenyes fortes (que intercalin nombres i lletres, amb molts caràcters o amb caràcters especials), fer sovint còpies de seguretat dels arxius, i utilitzar filtres i anti-virus per tal de protegir el sistema.

   Des de redacció no volem donar més voltes al tema, ja que pot ferir sensibilitats, però si que volem fer una advertència: Joves, aneu molt en compte, igual que no parleu amb desconeguts pel carrer, no hi parleu per la xarxa; i si teniu qualsevol sospita de que algú us està acosant, parleu-ho amb els pares. Tot això és per la vostra seguretat.

La Cote: un homenatge a Victor Jara

   A segona hora, els alumnes han assistit a un concert-conferència sobre un dels artistes que més partidaris dels drets humans han estat: el xilè Víctor Jara. Aquesta ha estat impartida per Mauricio Campos i la seva dona María José.
 

   Han interpretat un seguit de cançons de l’activista xilè, entre les quals destaquen “Te recuerdo, Amanda”, “El cigarrillo”, “El arado” i  “Manifiesto”;  i entre peça i peça ha explicat breument la vida de Jara. No va ser precisament un camí de roses.

 Versió de la canço "El cigarrito" interpretada per joan Manuel Serrat

   A continuació hi trobareu una breu biografia del cantant.

   Víctor Jara neix a la ciutat de Viña del mar el 1932. La seva mare s’encarregava de tenir cura de la llar i el seu pare era camperol. Per tant, es pot veure que l’origen era humil. Potser per això, sempre va ser defensor de les classes més humils i de la justícia. Als 16 anys se li va morir la mare, cosa que li va provocar una gran crisi, i va decidir entrar al seminari, on hi va ser dos anys. Després, al sortir, va començar a estudiar per ser director teatral, a la Universitat de Xile. 

   Un cop va haver triomfat com a director i actor, va conèixer la poetessa Violeta Parra. Amb aquesta amistat, va començar a interessar-se per la música folklòrica. En una ocasió va haver de substituir a un cantant, moment en què va cantar per primera vegada en públic. Va causar un gran enrenou, i de seguida va catapultar-se a la fama. 

  Després d’uns quants anys d’èxit del cantant, l’onze de setembre de 1973, en mandat del president Salvador Allende, els militars liderats per Alexandre Pinochet van fer un cop d'Estat amb el qual va començar una etapa dictatorial. A causa d’això, unes 5000 van ser recloses a l’Estadio Chile, actualment anomenat Estadio Victor Jara, on mesos més tard van torturar i assesinar el cantautor, i molts presos més.

   Malgrat tot, la seva música va continuar sent famosa, fins al punt que algunes de les seves peces són actualment considerades odes a la llibertat i la justícia.

Els memebres del grup amb Maria José i Mauricio Campos.

Igualtat laboral

   Avui divendres és l’últim dia del Projecte de Recerca. Totes les classes han començat complimentant una fitxa sobre diferents oficis. Aquesta, titulada IGUALTAT LABORAL, tractava sobre si tots els oficis eren igual de dignes i tenien el mateix valor.

   Un cop han completat la fitxa, cada grup ha disposat de dos minuts per tal de presentar breument els seus oficis. Tots han coincidit en això: tots els oficis tenen el mateix valor, ja que es fan per fer funcionar millor la societat, i no n’hi ha cap que es pugui eliminar. 

   També han estat tots d’acord en què, tot i que sovint s’atribueix un ofici a un sexe en concret, qualsevol persona, independentment del gènere, l’alçada, la raça o el color, pot fer una feina.

   Per tant, tota la sessió ha estat un cant a la igualtat, a la defensa dels mateixos drets per homes i dones.

El dret a la vida

   A la 1 del migdia, i com a última activitat del dia abans de seguir preparant el treball sobre un personatges relacionat amb els drets humans, que hauran de presentar demà, els alumnes han assistit a una conferència dirigida per la senyora Paloma Olavide, ex-metgessa penitenciària i actual col·laboradora en matèria de salut de la Unió General de Treballadors (UGT).

   Durant tota la conferència la doctora Olavide ha explicat els diferents tipus d'avortament que hi ha (natural o involuntari / induït o voluntari) i els diferents procediments per tal de dur a terme la pèrdua de l'embrió. A més, ha donat una definició mèdica del terme avortament. Aquesta és "la interrupció de l'embaràs abans de les 22 setmanes de gestació o l'expulsió d'un embrió de menys de 500 grams de pes".

   Sens dubte la part més interessant de la conferència ha estat el debat final sobre si s'està a favor o no de la interrupció de l'embaràs. Hi ha hagut un repartiment bastant ampli d'opinions. Alguns deien que estaven en contra, ja que un embrió és vida des del moment en què l'òvul és fecundat, i que per cap motiu es pot acabar amb la vida d'una persona. D'altres, en canvi, argumentaven que si es comet l'error de quedar-se embarassada, es tenia tot el dret a no tenir el fill.

   Des d'aquí, si se'ns permet, volem donar la nostra opinió. Tots els del grup compartim la mateixa, i és aquesta: en la majoria d'ocasions, avortar no hauria de ser una possibilitat a tenir en compte. És a dir, si una noia es queda embarassada, hauria de carregar amb les conseqüències dels seus actes tota la vida. En canvi, però, si el nadó ha de sortir amb alguna greu alteració que no li permeti viure més o menys bé, o en el cas que patir un embaràs posi en perill la vida de la mare, considerem que és perfectament lícit avortar, per la simple raó de que, si un fill no pot néixer, més tard pot haver-hi embaràs de nou; mentre que si la mare es mor, això no és possible.

Paloma Olavide en una entrevista realitzada just després de la xerrada als alumnes de 4t d'ESO.

Conflicte àrabo-israelià

   Avui, els alumnes de Bell-lloc han començat veient, a l'aula mateix, un documental sobre el Mur de Berlín. Malgrat no haver-lo pogut acabar de veure, ha servit per tal que s'adonessin de la transcendència d'un dels fets més importants de l'Europa moderna.

   Començat a construir durant el final de la dècada dels 50 per els països europeus de l'est, el mur ha estat capaç de dividir completament en dos el Vell Continent. A més, va ser la principal causa de la Guerra Freda.

PROMISES

   Després d’haver vist el documental sobre el Mur de Berlín, els alumnes han començat a treballar en una qüestió que en els darrers anys està a l’ordre del dia: el conflicte d’Israel.

   Per començar, han vist un documental titulat Promises protagonitzat per nens que viuen en aquella zona. Es pot apreciar molt fàcilment el pensament que els jueus tenen sobre els palestins i viceversa, sempre depenent del que els pares els expliquen a casa. La situació és d’odi total entre uns i altres, fins al punt que es discriminen mútuament, i a part de la violència amb la que solucionen els problemes, no volen tenir res en comú.

   Malgrat tot, després de conèixer els infants de l’altra religió, se n’adonen que tot té un costat positiu i un de negatiu, que tot està subjecte a múltiples interpretacions.

UNA MICA D’HISTÒRIA 

   Moltes vegades es dóna per suposat que el conflicte entre ambdues religions en un mateix país és simplement degut a la pròpia religió. Malgrat tot, per entendre bé la situació, s’han de conèixer uns antecedents històrics que a continuació explicarem.

   El moment en què aquelles terres on actualment hi ha Israel van ser ocupades al mateix temps, cap al 1200 a.C., pels jueus, provinents d’Iraq; i pel filisteus, que venien de Grècia.

   Cap al segle I d.C. es va produir el fenomen de la diàspora, és a dir, la marxa de molts jueus d’aquella zona a l’estranger. Malgrat tot, els jueus mai han estat plenament acceptats allà on han anat, ja que han sigut utilitzats com a boc expiatori per a tots els problemes.

   Després de molts segles, tots els països occidentals, on hi havia un gran percentatge de gent jueva, van voler buscar un lloc per tal de reprimir-los.  Després de valorar les diferents opcions, van escollir com la millor el propi país d’origen: Israel. Tot això va comportar problemes a principi del segle XX, ja que aquella zona havia estat ocupada pels turcs. El Regne Unit va bolcar molts esforços en fer-los fora, per allotjar els jueus. Un cop aconseguit, els jueus van començar a comprar terrenys i a conrear-los, però quan va començar la Segona Guerra Mundial, els recursos es van destinar als fronts. En aquella situació, Israel va quedar desemparada.

   Un cop acabada la guerra, Israel es va independitzar (1948) i es va dividir en dos: Jordània i Palestina. A Palestina hi vivien jueus i àrabs. És aquí on es va originar el conflicte.

   Conflictes posteriors farien estremir el món. En una ocasió, fins i tot, Síria, Jordània i Egipte els van atacar conjuntament. Aquest moment es coneix com la Guerra dels 6 dies. Anys més tard, durant la festa del Yom Kippur (1973), van tornar a ser atacats. Malgrat tot, ni en aquesta ocasió els van poder vèncer.

Localització i fronteres actuals d'Israel.

   Des de llavors, hi han hagut moltes més batalles i atemptats terroristes constants entre jueus i palestins, i a més s'han convertit també en punts d'inflexió algunes qüestions relacionades amb l'economia (com el comerç del petroli) i nacionalistes.

   Aquest és un problema de molt difícil solució, ja que no els uns ni els altres volen cedir, ni donar afluixar fins a aconseguir dominar i assetjar l'altre.

Dos instants de l'activitat. El Sr. Eudald i el Sr. Avellaneda foren els encarregats d'exposar-nos el conflicte amb tots els detalls.

Somriures de Bombai

   A les 12 del migdia, després d'haver descansat una estona, els alumnes han assistit a una conferència impartida per la senyora Teresa Carrasco, responsable de comunicació d'una ONG (Organització No Governamental) que lliuta per aconseguir una millora en el ritme i la qualitat de vida dels habitants de Bombai, una de les ciutats més poblades de l'Índia.

   Aquesta organització, anomenada Somriures de Bombai, segons ha explicat la conferenciant, va ser creada per un periodista, Jaume Sanllorente, quan durant un viatge d'oci a la ciutat índia va entrar en contacte amb una escola que anava a tancar. Sense ella, molts nens petits haurien quedat sense escolarització. Així, va decidir deixar la seva feina i la seva vida, i muntar aquesta ONG.

Fotografia de la conferència.

   Algunes de les dades amb les quals comença la conferència fan esgarrifar:
-  El 56% de la població de Bombai viu en slums (barraques). Bombai té una població de poc més de 20 milions d'habitants.
- La densitat de població és unes 30 vegades més gran que a la ciutat de Barcelona.
- Cada any, més de 7000 nenes dels països veïns són portades allà per prostituir-se.
- A vegades s'arriba a l'extrem de llogar un nen per tal de que demani caritat.
- El 37% de la població viu sota el llindar de la pobresa.
- 300000 nens dormen al carrer.
- Un 20% dels nens no té ni la més mínima educació.
- A la Índia es concentren el 70% dels casos de lepra al món.

   Com es pot veure, la situació al país no és ni molt menys bona; però ni això explica que tanta gent, sobretot infants, estiguin desatesos completament pel govern, i estiguin privats d'un futur més o menys digne. Per això, l'ONG de Jaume Sanllorente actua intentant atendre aquella gent que ho necessita de veritat. Totes les tasques que porta a terme tenen a veure amb l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic.

   Pel que fa a l'educació, té en marxa 4 projectes, depenent del grau d'escolarització de l'infant. Per començar, el projecte Balwadis, que equivaldria al pre-escolar. Per altra banda, la Yashodhan School permet a prop de 1000 alumnes dels slums a assistir a classes en anglès i en hindú, on treballen tant llengües com ciències. Finalment, el projecte Future Smiles proporciona beques d'allotjament a 100 alumnes cada any. Tots els que n'obtenen beneficis, a més, poden adquirir de forma gratuita un kit Sangati.

   A més, en matèria de salut, ofereix assistència a centenars de malalts de lepra, amb el programa Volver a la vida, i també revisions anuals en les zones més desfavorides amb oftalmòlegs, oncòlegs i otorinolaringòlegs professionals.

   Finalment, en l'aspecte socioeconòmic, ha creat diversos grups de dones a les quals ofereix una feina i un lloc en la societat. Amb aquest projecte, es vol lluitar contra el paper diminut que tenen en la societat hindú.

   Finalment, us deixem un video on resumeix la gran tasca que duu a terme aquesta ONG a Bombay.

   Programes com aquests són els que ens fan veure que, sense fer grans gestes, només siguent una mica solidari, es pot ajudar a gent d'arreu del món a tenir una vida millor. I això, tot i que molt sovint no es reconegui, NO TÉ PREU.

Documentals paral·lels

   Acabada la presentació del Projecte de Recerca, comença la segona activitat del dia. Aquesta consta de diferents documentals que es passaran de 10h a 11h en diferents classes. Per tant, els grups s'hauran de dividir, per tal de que com a mínim un membre del grup vegi cadascun dels documentals. Un cop vistos els documentals, els alumnes hauran de fer un posta en comú per tal de trobar la connexió entre els diferents vídeos. 


   A continuació hi ha un breu resum de cada documental.

GET UP / STAND UP

   Aquest documental explica com als Estats Units i a Europa la música va adquirir a partir del segle XX una voluntat reformadora que aconseguí millores en les condicions socials. Van aparèixer cançons reivindicatives per a tots els nivells: rock per als joves i folk per la gent gran, i gran varietat de cantants, començant per Joe Hill, un dels pares del moviment sindicalista i de la música moderna política; fins a Bob Dylan, que comença a fer música reivindicativa en forma de rock, per tal de fer-la arribar als més joves.
   En resum, ens parla del poder de la música per arribar a les masses, i que aquesta té la capacitat de provocar canvis socials, i que pot arribar a superar dies i moments difícils. Va ser importantíssima per a la lluita contra l’apartheid (separació entre blancs i negres) a tot el món.

Bob Dylan interpretant la cançó de protesta "Mr. Tambourine Man" al Newport Folk Festival de 1964.

ESCLAVITUD INFANTIL

   El documental està centrat a la zona més pobre de la Índia, on en ocasions s’arriba a l’extrem de que els pres venguin els seus fills com a esclaus. En aquest context, s’explica la història de dos joves que van ser venuts i portats a la ciutat. Malgrat tot, els compradors enganyen els pares i porten els nois a treballar en condicions sobrehumanes. Això provoca que un d’ells perdi un ull i que un braç li quedi inservible.
   En essència, fa una crida a un canvi de la legislació, ja que no hi ha lleis que prohibeixin ni regulin el tràfic de nois, per la qual cosa aquesta situació és molt freqüent.
   A més, els productes elaborats arriben a Europa amb certificats falsos de comerç just, cosa que dificulta la detecció d’aquest frau.

DIARIS DE LA COCAÏNA

   Només de començar, aquest documental descriu molt bé la situació: el 80% de la cocaïna del món prové de Colòmbia. És una activitat que produeix grans beneficis als traficants. A més, en aquest país la droga i la violència van sempre lligats, i el govern té institucions que s’encarreguen d’eliminar com sigui aquest comerç.

   Una prova del gran benefici que aporta és que fa uns anys, un dels homes més rics del món es dedicava al comerç de la cocaïna.
   Molta gent, desesperada per aconseguir diners, cau en el parany de la venda de droga per tal de poder subsistir, i això es el que no es pot permetre l’estat.

PERIODISME EN TEMPS DE GUERRA

   El documental, emès a la televisió fa uns quants anys, explica la trajectòria professional d’un periodista de guerra: Miguel Gil. Ell mateix explica en els breus vídeos que va gravar mentre treballava que no sap perquè va acceptar d’anar a la guerra de Bòsnia. Només dóna com a raó que un cop va veure les imatges del conflicte, va saber que volia treure’n l’entrellat. 
   Després de més d’una dècada viatjant per els Balcans i Àfrica, va morir en una emboscada prop de la capital de Sierra Leone. 
   Aquest documental defensa en que ell i pocs més han fet. Defensar el periodisme de qualitat, no només donant a conèixer la notícia per tal que la gent que veu la televisió, sinó fent-li entendre el problema i, el que és més important, intentar prendre-hi partit, tot i que això et pugui costar la vida, i trobar-hi solució.

Miguel Gil gravant amb la seva càmera

   Després de deixar una estona per tal que els alumnes aclarissin idees i col·laboressin entre ells, hem preguntat a un grup quina era la conclusió que n'havien tret dels documentals. Aquesta ha estat la resposta.


   "Considerem que, en conjunt, tots els documentals expliquen problemes que es produeixen o s'han produit arreu del món: l'apartheid i la distinció racial, l'esclavitud infantil en determinats països, el contraband de drogues i conseqüentment d'armes i diferents guerres a Europa i Àfrica. La diferència que hem trobat, però, és que els documentals "Esclavitud infantil a la Índia" i "Diaris de la cocaïna" no proposen solucions al problema, o si més no, no donen resultat, mentre que els altres dos ("Get up / Stand up" i "Periodisme en temps de guerra") proposen utilitzar com a mitjans per frenar-ho eines d'ús diari i constant: la música, i per tant la ràdio; i la televisió. 
   [...] Per tant, considerem que lluitar per els drets civils no està només a l'abast de grans personatges del segle XX com Martin Luther King, el Papa Joan Pau II o Desmond Tutu, sinó que tothom, sigui en l'àmbit que sigui, pot ser solidari i aconseguir un món millor".