diumenge, 29 d’abril del 2012

Fent memòria...

   Avui, per tal de començar a entrar en matèria pel que fa al Projecte de Recerca (PR) ens caldrà fer una mica de memòria. Concretament ens hem de remuntar fins al 15 de novembre de l'any passat, quan Ramón Lobo, periodista de guerra, va dur a terme una conferència sobre el tema.

   Primer de tot, creiem que s'ha de fer una breu biografia sobre aquest home...

   Nascut a Venezuela el 1955, va venir a Espanya, terra natal del seu pare, cinc anys més tard. Aquí va descobrir que la seva família era tota una barreja ètnica: àvia francesa, avi luxemburguès, nebots a Bèlgica i Holanda. Potser per això, i, en paraules seves, "supongo que para fastidiar a mi padre, que era ex-militar y franquista", va decidir fer-se periodista. Es va matricular a la Universidad Complutense de Madrid, i va treballar durant un temps en petits diaris i televisions. Anys més tard, però, li van oferir de ser corresponsal a l'estranger per el diari El País, i va acceptar. Entre els països i conflictes en els que ha viscut destaquen Iraq, Bòsnia-Herzegovina, Kosovo, Kenya, Sierra Leone i Somàlia. Ha escrit tres llibres sobre aquests conflictes.

   Durant la conferència va fer gal·la d'un gran coneixement, i va donar a conèixer als alumnes unes dades i uns fets que segur que molts  no coneixien. Algunes fan esfereir fins i tot als més insensibles.

   Algunes de les dades més rellevants:
 -  1000 milions de persones al món no poden menjar ni tan sols un cop.
 -  1500 milions de persones passen amb menys de 10 $ al dia.
 -  22000 nens moren cada dia per faltar de menjar i beure.
 -  Espanya va vendre armes a Gaddafi, que va finançar el terrorisme al seu país per convertir-lo en dictadura. 
 -  A Afganistan, moltes noies són maltractades pels professors. A més, només els homes tenen accés a l'educació superior, cosa que fa augmentar fins a un 84% de dones que no saben llegir ni escriure.

   A més, va fer importants reflexions, com el fet que els periodistes tenen la missió d'intentar desmentir les "farses" que es creen els governants. Això, segons ell, pot evitar molts problemes També afirma que, vista la situació en aquells països, aquí es viu en una cultura d'infelicitat. Quan ens falta alguna cosa ja ens queixem.


   Com es pot veure, aquest home és un gran expert en el seu camp, i la seva enorme trajectòria professional li ha proporcionat experiència sobre qüestions d'arreu del món, polítiques, socials i econòmiques. És per això que considerem que, qui vulgui, pot fer un seguiment més exhaustiu sobre els temes que tracta. Aquestes són les pàgines on es pot seguir:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada